Ruta circular Riells Santa Fe Riells pel sot Llobater

He tornat al camí del Sot Llobater a Riells del Montseny. Aquest cop he aconseguit arribar a dalt, però renoi, com vaig dir l’altre vegada és un camí dur i difícil de seguir. A la muntanya baixa i mitja s’hi no trobes els camins estàs perdut, l’excursió es complica moltísim. Aquest camí ombrívol i frondós n’és un exemple perfecte. Et desvies quatre metres del camí i ja no el veus, ja et perds, perquè amb tanta vegetació el tapa. Sort que hi ha algunes fites, i més amunt el camí és més marcat. M’ha recordat aquella cançó de les corals infantils del Montseny farreny, certament el Montseny profund com el d’aquest camí t’exigeix, t’obliga a fer-ho bé i estar en forma.

 

He arribat a Santa Fe i he baixat per la pista que porta a Riells altre cop. M’ha sorprès que els rètols del parc natural indiquen el camí que va a Arbúcies, però cap indicació que digui Riells. Es que tan sols tenen dret a estar marcats els camins “oficials” PRs? O potser aquest municipi no pertany al parc i el castiguen d’aquesta manera? Segur que fa molts anys hi havia un rètol que deia Riells.

 

Sap greu veure masies i corralets abandonats. Llocs que hi havia hagut vida, a seixanta kilòmetres de Barcelona, amb terreny abundós i aigua, no interessen a ningú? I parlant d’aigua, per tot arreu en baixava, es noten les pluges de fa uns dies. El tram inicial del camí del Sot Llobater està totalment destrossat, l’aigua en baixar s’ha endut la terra i les pedres del camí i tan sols queda el llit rocós. Impressionant.

 

Gran excursió, dura, però amb una varietat de paisatges interessant.

Escribir comentario

Comentarios: 0
Segueix-me a Twitter Follow JosepMCorbella on Twitter