Montsant

El 9 d’abril vam planejar una magnífica ruta per la serra del Montsant, però el que no havíem previst és que aquell dia fos el més calorós de la present primavera amb temperatures semblants a les del mes de juny. Havíem de sortir d’Ulldemolins en direcció a la zona de les ermites, deixar el cotxe a Santa Magdalena, anar cap a les Cadolles Fondes, congost de Fraguerau, desviar-nos cap a Sant Bartomeu de Fraguerau, retornar pel mateix camí i seguir el curs del riu Montsant fins l’aiguabarreig, desviar-nos a veure L’Engolidor, pujar a la serra per La Llibreria i arribar al Toll de l’Ou, des d’on pel GR 171 trobaríem el Pi de la Carbasseta i baixaríem altre cop a Santa Magdalena.

 

El relleu del Montsant en l’indret del riu del seu nom s’assembla molt al de Montserrat, amb roques de formes singulars. Això ha format congostos on s’hi troben profunds gorgs, el primer que trobem és el de les anomenades Cadolles Fondes. Seguint pel congost del riu Montsant es veuen també gran nombre de coves i baumes que ens condueixen cap a Fraguerau, una ermita en un lloc d’una tranquil·litat absoluta. Just al costat veiem una enorme bauma que havia estat convertida en vivenda fa bastants anys, i que ara en queden tan sols les parets.


La vegetació que ens trobem és totalment mediterrània, pi, alzinar, marfull, el romaní està esplendorosament florit. Seguim baixant pel curs del riu fins a la zona de l’aiguabarreig. Aquí es desvia el camí que va a Margalef, el que puja a la serra i el que va l’Engolidor. Buscant aquest últim camí se’ns fa quasi el migdia. Finalment enfilant-nos a una roca el veiem, tot i que no aconseguim trobar un camí que faci els últims 50 metres. Pensem que potser en èpoques en que el riu porta menys aigua s’hi vagi pel mateix riu.

 

Ens queda trobar el camí que puja a la serra. Un rètol que indica Pont és el que cal seguir, deu fer referència a un indret anomenat Pont Natural que els mapes indiquen més amunt. Però ja que el temps se’ns ha tirat a sobre, un dels companys té obligacions familiars, i el dia atípic de calor que ens toca suportar decidim no pujar a la serra del Montsant i tornar pel mateix camí, la qual cosa també és prou dura (per l’hora i la calor), ja que ens toca remuntar els 200 metres que hem perdut seguint el riu des d’Ulldemolins. Haurem fet la meitat o més del que havíem previst, segons el navegador uns 19 km. L’altre meitat l’haurem de fer quan faci fred!

 

M’ha agradat especialment el riu Montsant, les seves aigües netes, més que les del Pirineu perquè no hi ha ni neu ni vaques ni gent. I també la tranquil·litat, el Monsant es veu salvatge, amb una certa màgia entre roques i aigua, es veu pur. Encantador el paratge de Fraguerau.

Escribir comentario

Comentarios: 0
Segueix-me a Twitter Follow JosepMCorbella on Twitter