El creixement infinit no és natural

Sobre l’exposició de Perejaume a la Pedrera, extracte de la crònica de Claret Serrahima i Òscar Guayabero, al Punt Avui, 10/11/2011

 

M'ha agradat molt la idea que exposen els autors de la crònica comparant l'evolució de la natura i la crisi en que estem. Ells ho porten cap a la gestió cultural, però penso que també es pot agafar més ampli, en tots sentits.

“Ara que s'acosta el fred hivern la natura ens dóna una lliçó anual d'austeritat extrema. Els boscos es queden en la mínima expressió perquè les gelades no puguin cremar les fulles i per concentrar tota la seva energia a sobreviure fins a la primavera. Es podria dir que la natura decreix per poder tornar a florir. Si acumules any rere any flors, fulls i fruits no seria sostenible, el creixement infinit no és natural. … És una bona exposició per passar l'hivern, el meteorològic i el del cicle econòmic, polític i social que ens toca empassar-nos. Del llarg hivern que ens ve a sobre es poden discutir les raons que l'han portat, es pot estar en desacord amb els mètodes que se'ns proposen per escalfar-nos. No hi ha dubte de la seva existència i cruesa. Per poder passar-lo ens caldrà anar ben equipats. I això no vol dir molt equipats, sinó justament proveïts amb el que és imprescindible, perquè no tan sols haurem de sobreviure al fred, sinó que haurem de caminar, i força, a la recerca de nous territoris. Hem de cercar nous models, tal com diu Martí Peran: “Arribats a aquest extrem, ja és imprescindible embussar els circuits que encara confien en la recuperació interna del sistema econòmic. No es tracta de redefinir els protocols del consum per tal de mantenir la lògica del creixement, sinó tot al contrari: encetar sense embuts una ruta decreixent.”...”

Claret Serrahima Òscar Guayabero, Punt Avui, 10/11/2011

Escribir comentario

Comentarios: 0
Segueix-me a Twitter Follow JosepMCorbella on Twitter