Excursions, rutes

 

 

Les fotografies d'excursions i comentaris de les rutes a partir de la tardor 2011 les trobaràs a http://jmcorbella.blogspot.com/

 

 

 

Les valls de Marimanha pel nord

Aquest estiu he fet el descobriment de les valls de Marimanya. Ho dic en plural perquè de fet són tres. El Marimanya és un massís al que s'acostuma a anar o per Beret o per Isil. Fa molts anys, des del pic de la Gireta em sembla, havia vist unes valls molt verdes i tenia curiositat per accedir-hi.

 

Vaig començar per la vall de Marimanya pròpiament dita, almenys el riu porta aquest nom. Per anar-hi cal sortir de la pista entre Montgarri i Borda Perosa, al punt on el barranc creua la pista, allà hi ha un panell i zona per aparcar. Hi ha camí fàcil fins la cabana i una mica més. Després costa trobar el camí correcte fins als estanys. Des d'aquesta vall es puja al Tuc de Marimanya. La vall és preciosa, val la pena.

 

No en tenia prou i vam explorar la vall de Roca Blanca. Aquí el camí costa més de trobar. Cal anar fins la Borda Perosa, per Isil, que per qui no ho conegui és un lloc magnífic que ja justifica el desplaçament. Allà cal deixar la pista principal i agafar una pista forestal que puja fort. Arriba un punt que es creua un torrentet i després, entre el bosc, surt un camí molt marcat. És aquest el que cal seguir. Ens porta bosc amunt fins a l'entrada a la vall de la Roca Blanca. Un cop l'agafem no té pèrdua. També és una vall verda, en que només hi trobem cavalls i vaques.

 

Ens havíen dit que ens podiem arribar cap a la colladeta de Llagunes tot tornant de la vall de la Roca Blanca i que des d'allà es veia aquesta vall, Llagunes, que justament queda situada entre la de Marimanya i la de la Roca Blanca. Així ho vam fer i la vista d'aquesta vall és impressionant. També és verda com les seves veïnes, potser més àmplia o menys pedres, també hi han vaques i pel fet de no haver-hi camins encara deu ser més solitària que les altres.

Roca Blanca
Roca Blanca

Resumint, les tres valls del massís de Marimanya, o Marimanha (en aranès), per la cara nord s'asemblen en què són molt verdes, hi ha molt prat i en que són poc conegudes o almenys no s'hi troba gent. Vam trobar set persones en total havent recorregut dues valls en dos  dies diferents.

 

La descoberta ha valgut la pena, ja que costa trobar en ple mes d'agost unes valls tant idíl·liques i estant pràcticament sols, bé amb vaques i cavalls. Aneu-hi, us agradarà.

Segueix-me a Twitter Follow JosepMCorbella on Twitter