Promoure la ocupació de recursos humans

L’atur del 25% i molt més elevat en la gent jove preocupa. Dia a dia abasta capes més àmplies de la societat.  Un article d’en Jordi Badia a l’Ara de 8/10/2013 parlant del factor social i humà a l’arquitectura citava un jove arquitecte, Alberto Sánchez,  que es plantejava tornar a mètodes tradicionals per ocupar el màxim nombre possible de recursos humans locals.  És una idea per pensar-hi.

 

L’article deia exactament: “Alberto Sánchez, que va fer l'any passat una curta però emocionant xerrada sobre Guastavino. Guastavino va ser un arquitecte format a finals del segle XIX a Barcelona que va exportar amb gran èxit la volta catalana als Estats Units, on va ajudar a aixecar molts edificis amb aquesta enginyosa tècnica; entre els quals la famosa Grand Central Station de Nova York. Aquest sistema permet cobrir grans espais amb maons ceràmics col•locats per la part plana, amb molt poc material. Aquesta tècnica tradicional s'ha anat abandonant perquè la mà d'obra especialitzada era costosa i escassa, i ha estat substituïda al llarg dels anys per una arquitectura industrialitzada d'assemblatge capaç d'utilitzar el mínim nombre possible de persones.

 

Alberto Sánchez es preguntava si les condicions actuals no suggerien un retorn als mètodes tradicionals per poder fer el contrari, ocupar al màxim nombre possible de recursos humans locals renunciant als materials més sofisticats i cars. Una arquitectura de quilòmetre zero que seria capaç de millorar les condicions de vida del teixit social més proper durant el seu procés de construcció.”

 

Al mateix article parla d’un suís “Gion Caminada, un arquitecte que no fa grans obres perquè treballa en el seu poble d’origen, als Grisons suïssos, Vrin, fent petites edificacions adequades a les necessitats d'aquesta petita comunitat. Tots els edificis de Caminada estan construïts per la mateixa gent del poble i amb els mitjans més propers i a l'abast.”

 

Canviant d’àmbit,  l’agència NSA per control de les comunicacions  per part d’Estats Units ocupa unes 55.000 persones. El govern xinés amb la mateixa finalitat n’ocupa  2 milions.

 

Hi ha dos conceptes a estudiar: 1) Utilitzar recursos humans  locals 2) Ocupar el màxim nombre possible de recursos humans.  El primer es veu coherent amb la tendència d’estalvi d’energia, transport, idees de km 0. Estalvis que semblen lògics o de sentit comú.

 

El segon punt és més extremista, és trencar amb una tendència instaurada des de la revolució industrial de substitució de persones per màquines. Aquesta substitució és el que ha permès abaratir el cost de tots els productes, de tot tipus, és el que ha permès el creixement de la classe mitjana i el que ha proporcionat el nivell de vida de que es gaudeix a occident. Plantejar el camí invers és molt arriscat, però amb un atur en augment,  amb els riscos que comporta de trencament de la societat, és com per valorar-lo.  

 

Durant molts anys les empreses han basat les millores de la productivitat en estalvi de personal i de temps. Hem passat de recursos humans a màquines, amb estalvi de personal i de temps. Després, màquines més noves, que permeten augmentar la producció, amb el mateix nombre d'operaris per dirigir-les, estalvi de temps. Si ara posem més personal,  d’entrada,  els productes  seran més cars, i en conseqüència costarà més vendre’ls i la facturació de l’empresa se’n ressentirà. I precisament en temps de crisi no sembla el millor. Ara bé, pot tenir sentit si hi ha una aportació de valor extra que compensi l'increment de preu. Ho estem veient amb el consum de verdura i fruita ecològica, més cara, amb articles fets a mà, també més cars, amb alguns tipus de vins en que la collita manual del raïm permet perfeccionar el resultat final, i altres tipus de serveis que van sorgint que incrementen el valor del servei amb un tracte molt més personalitzat i manual.

 

Hem parlat de l’evolució de les màquines. Des de la màquina de vapor i el Ford T d’Henry Ford  hem anat sofisticant les màquines sense parar.  Paral•lelament la dedicació en manteniment ha pujat, ara es requereixen un munt de coneixements especialitzats i sovint els tècnics que puguin mantenir la màquina han de venir de lluny, utilitzar aparellatge car i peces de recanvi molt concretes. Tot això està a les antípodes d’un manteniment de km 0.

 

Així doncs, utilitzar recursos humans i materials locals, considerar tècniques tradicionals de treball i reconsiderar la prioritat d’estalviar recursos humans potser contribuiria a reduir les elevadíssimes taxes d’atur que tenim. I si ens decidim a canviar sistemes de treball per tècniques clàssiques com la del Guastavino, pot ser  urgent,  perquè hi poden haver tècniques que es perdin simplement perquè es morin els que les coneixen.  

 

Com inspirar-nos en la natura per arreglar la crisi en que estem: El creixement infinit no és natural

Sobre l’exposició de Perejaume a la Pedrera, extret de la crònica de Claret Serrahima Òscar Guayabero, al Punt Avui, 10/11/2011

 

M'ha agradat molt la idea que exposen els autors de la crònica comparant l'evolució de la natura i la crisi en que estem. Ells ho porten cap a la gestió cultural, però penso que també es pot agafar més ampli, en tots sentits.

 

“Ara que s'acosta el fred hivern la natura ens dóna una lliçó anual d'austeritat extrema. Els boscos es queden en la mínima expressió perquè les gelades no puguin cremar les fulles i per concentrar tota la seva energia a sobreviure fins a la primavera. Es podria dir que la natura decreix per poder tornar a florir. Si acumules any rere any flors, fulls i fruits no seria sostenible, el creixement infinit no és natural. … És una bona exposició per passar l'hivern, el meteorològic i el del cicle econòmic, polític i social que ens toca empassar-nos. Del llarg hivern que ens ve a sobre es poden discutir les raons que l'han portat, es pot estar en desacord amb els mètodes que se'ns proposen per escalfar-nos. No hi ha dubte de la seva existència i cruesa. Per poder passar-lo ens caldrà anar ben equipats. I això no vol dir molt equipats, sinó justament proveïts amb el que és imprescindible, perquè no tan sols haurem de sobreviure al fred, sinó que haurem de caminar, i força, a la recerca de nous territoris. Hem de cercar nous models, tal com diu Martí Peran: “Arribats a aquest extrem, ja és imprescindible embussar els circuits que encara confien en la recuperació interna del sistema econòmic. No es tracta de redefinir els protocols del consum per tal de mantenir la lògica del creixement, sinó tot al contrari: encetar sense embuts una ruta decreixent.”...” Claret Serrahima Òscar Guayabero, PuntAvui, 10/11/2011

Què em preocupa?

 

 

El funcionament de l’administració pública

S'augmenten nivells jeràrquics sense parar, la responsabilitat es dilueix, es contracta tot a fora i el ciutadà ho paga dos cops o tres...

Ningú és responsable d'haver fet aeroports i AVEs sense clients, sense avions...

No s'atreveixen a canviar les lleis per jutjar aquestes malversacions de fons públics tipificades com a delicte, diria...

 

El desproporcionat consum d’energia i de materials:

Es consumeix molta energia, es malgasta, s’utilitza aire condicionat per passar fred a l’estiu i calefacció per passar calor a l’hivern, caldria implantar el model japonès de 27 ºC a l’estiu i 18 ºC,a l’hivern,  estalviaríem calor a l’atmosfera i potser minoraríem el canvi climàtic. Diuen que la crisi ecològica serà més greu que la econòmica. Cal gastar menys, fer edificis amb seny, que no sigui obligatori viure i treballar sempre gastant energia, abans no era així, tornar a les parets gruixudes i no vidres que són hivernacles!

 

" ... la societat, per tal de substituir la felicitat, ha creat el consum" Joaquim Valls.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/461023-ser-felic-no-es-estar-be-sentir-se-be-i-passar-ho-be.html (El Punt Avui 12/10/2011) Per això hi ha un consum excessiu de tot tipus de bens, que generen residus, insatisfaccions, a vegades pobresa perquè no s’estalvia quan tothom gasta. Tanmateix l’economia actual funciona gràcies al consum, gràcies a que es fabriquen i comercialitzen moltes coses útils i inútils. Sembla que objectivament es maltracta el planeta per massa extracció de materials i energia i les persones, fent-les creure que el consum és la felicitat.

 

 

Les energies que utilitzem i les que hauríem d’utilitzar:

  Jeremy Rifkin: "España podría crear millones de trabajos mañana gracias a sus edificios" http://www.lavanguardia.com/economia/20111102/54237366965/jeremy-rifkin-espana-podria-crear-millones-de-trabajos-manana-gracias-a-sus-edificios.html 

 

 

La globalització del que mengem i utilitzem a diari: Cal tornar a menjar més local, fruita i verdura petita, lletja, no tractada, es llença molt menjar a la distribució perquè la fruita o verdura no té la mida, no és brillant, o no té el color desitjat pels consumidors. Disposar de tot tipus de fruita tot l’any és un contrasentit, menjar fruita de magatzems frigorífics sense madurar també. Que  molts països no siguin autosuficients en producció agrícola tampoc té lògica, que el 3r món agrícola s’hagi especialitzat tant que ara passi gana és deplorable.

 

 

La fi del capitalisme paternalista n’ha portat un de pitjor:

Tant valorar la productivitat, i s’ha anat a l’extrem contrari del capitalisme paternalista, tot el muntatge empresarial massa dur, diuen que si un guanya molts diners és que un altre els perd. Qui? El 3r món? Els esclaus de producció a la Xina i altres llocs ... Ara apareixen les tendències ètiques empresarials...

 

 

El funcionament de l’administració pública

El desproporcionat consum d’energia i de materials

Les energies que utilitzem i les que hauríem d’utilitzar

La globalització del que mengem i utilitzem a diari

La fi del capitalisme paternalista n’ha portat un de pitjor

Cal reduir moltes coses: feina, consum, menjar, ... i augmentar la vida

Carlos González: Hem de treballar menys, guanyar menys, consumir menys, viure millor. Encara hi som a temps. (Ara Criatures 8/10/2011)

Per substituir la felicitat s'ha creat el consum

Joaquim Valls: Ser feliç no és estar bé, sentir-se bé i passar-ho bé. Ens hem oblidat de dos elements molt importants: fer les coses bé I fer el bé als altres. … la societat, per tal de substituir la felicitat, ha creat el consum.


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/461023-ser-felic-no-es-estar-be-sentir-se-be-i-passar-ho-be.html (El Punt Avui 12/10/2011)

Segueix-me a Twitter Follow JosepMCorbella on Twitter